[ecrea] Call for Proposals Cinema Comparat/ive Cinema 13 - The Corpse as a Figure

CALL FOR PROPOSALS CINEMA COMPARAT/IVE CINEMA N13 (DEADLINE: 10 APRIL 2018)


http://www.ocec.eu/cinemacomparative/


THE CORPSE AS A FIGURE: THE AESTHETICS AND POLITICS OF DEAD BODIES IN 
THE HISTORY OF CINEMA

French film theorist Jean-Baptiste Thoret has argued that the most 
obvious precedent of gore in cinema is the assassination of JFK. The 
president’s lifeless body, moving forward inside his convertible, would 
become a foundational image of the new American cinema. This issue of 
'Cinema Comparat/ive Cinema' will address the representation of corpses 
in the history of cinema. We take the hypothesis that no piece regarding 
death is arbitrary, since the ultimate fears surrounding death are based 
in the era in which it is created — for instance, Frankenstein in the 
era of scientific progress, or zombies in the era of AIDS, are the 
expression of different fears accompanying different kinds of corpses. 
In this way, we will consider the historical construction of a society’s 
collective feeling about dead bodies, represented in its popular works. 
The intention of this proposal is to contribute to an anthropological 
approach of both national cinemas and their genres, based on the 
cinematographic representation with which each era, and each mode of 
filmmaking, has worked with the figure of the corpse.

The motif of the corpse and its representation in cinema is perhaps most 
crucial in those productions from countries in the throes of wars or 
dictatorships, or in transitional phases — while those fiction corpses 
evoke the real ones, questions of representation in relation to the 
corpse may also help to revise inherited ways of narrating historical 
crises.

 From these hypotheses we wish to ask ourselves such questions as: Are 
there any common patterns in the different filmic expressions of 
corpses? Is the representation of the central corpse in 'Rope' or 'The 
Trouble with Harry' by Hitchcock qualitatively distinct from the one in 
'Three Songs of Lenin' by Dziga Vertov, for instance? How has every 
canon or cinematographic movement interpreted this motif? Is there any 
kind of classical/modern divide in cinema regarding the representation 
of corpses? Is there any specific poetics in cinema for the casualties 
of wars or dictatorships? Is there any direct relationship between the 
most popular corpses in history and the imaginary in cinema that follows 
them? Are the corpses of Kennedy, Lenin, Evita Perón, Aldo Moro, Franco, 
Che Guevara or Laura Palmer the promoters of significant and unique 
treatments in cinema?

Those interested can send their proposals to an extent of 500 words to 
(comparativecinema /at/ upf.edu) along with 2 central images for the research, 
a list of five bibliographical sources and a short biography of 100 
words. Deadline: April 10th, 2018.


-----------------------


EL CADÁVER COMO FIGURA: ESTÉTICA Y POLÍTICA DEL CUERPO MUERTO EN LA 
HISTORIA DEL CINE

El teórico de cine francés Jean-Baptiste Thoret considera que el 
antecedente más claro del “gore” cinematográfico americano es el 
asesinato del presidente Kennedy. Ese cuerpo sin vida, avanzando en el 
coche descapotable, se convertiría, según Thoret, en una imagen 
pregnante del nuevo cine americano. El presente número de 'Cinema 
Comparat/ive Cinema' se propone abordar la figuración de los cadáveres 
en la historia del cine. Tomando como hipótesis de base que ninguna obra 
que trata la muerte es arbitraria, ya que establece las causas últimas 
de su miedo en la época que vive (el Frankestein de la era de los 
avances científicos, o las epidemias zombies de la era del sida, por 
ejemplo, tematizan temores diferentes sobre cadáveres muy particulares y 
complejos). En este sentido, nos proponemos reflexionar sobre la 
construcción histórica del sentimiento de una sociedad ante los cuerpos 
muertos, expresada desde sus obras populares: la intención de esta 
propuesta es contribuir a una antropología de los diversos cines 
nacionales y sus géneros, a partir de la representación cinematográfica 
con la que cada época, canon y autores, se han hecho cargo de sus cadáveres.

El motivo del cadáver y su tratamiento cinematográfico merece, además, 
una atención especial en las cinematografías de países en épocas de 
guerra o dictadura (o en la transición de las mismas), ya que a través 
de esta representación tan sensible se puede revisar el tratamiento 
concreto de los cadáveres reales de la Historia, a la vez que el 
imaginario folklórico heredado y su particular reconfiguración social.

A partir de estos postulados deseamos plantearnos interrogantes como los 
siguientes: ¿existen patrones comunes de expresión fílmica del cadáver? 
¿La figuración de los cadáveres en 'La soga' o 'Pero...¿quién mató a 
Harry?' de Hitchcock es paradigmáticamente opuesta a la de 'Tres cantos 
para Lenin' de Dziga Vertov, por ejemplo? ¿Cómo cada canon o movimiento 
cinematográfico ha asumido este motivo? ¿Hay un clasicismo y una 
modernidad en el tratamiento cinematográfico de los cadáveres? ¿Hay una 
poética fílmica específica para los cuerpos caídos en las guerras y las 
dictaduras? ¿Hay una relación directa entre los cadáveres más populares 
de la historia y el imaginario cinematográfico que les sucede? ¿Los 
cadáveres de Kennedy, Lenin, Evita Perón, Aldo Moro, Franco, el Che 
Guevara o Laura Palmer son propulsores de tratamientos cinematográficos 
significativos y particulares?

Aquellos interesados pueden enviar propuestas de 500 palabras a 
(comparativecinema /at/ upf.edu) junto con dos imágenes de partida, una lista 
de cinco fuentes bibliográficas y una breve biografía de 100 palabras. 
Fecha límite: 10 de abril de 2018.


---------------------


EL CADÀVER COM A FIGURA: ESTÈTICA I POLÍTICA DEL COS MORT EN LA HISTÒRIA 
DEL CINEMA

El teòric de cinema francès Jean-Baptiste Thoret considera que 
l'antecedent més clar del "gore" cinematogràfic americà és l'assassinat 
del president Kennedy. Aquest cos sense vida, avançant en el cotxe 
descapotable, es convertiria, segons Thoret, en una imatge pregnant del 
nou cinema americà. El present número de 'Cinema Comparat/ive Cinema' es 
proposa abordar la figuració dels cadàvers en la història del cinema. 
Prenent com a hipòtesi de base que cap obra que tracta la mort és 
arbitrària, ja que estableix les causes últimes de la seva por en 
l'època que viu (el Frankestein de l'era dels avanços científics, o les 
epidèmies zombies de l'era de la sida, per exemple, tematitzen temors 
diferents sobre cadàvers molt particulars i complexos). En aquest 
sentit, ens proposem reflexionar sobre la construcció històrica del 
sentiment d'una societat davant els cossos morts, expressada des de les 
seves obres populars: la intenció d'aquesta proposta és contribuir a una 
antropologia dels diversos cinemes nacionals i els seus gèneres, a 
partir de la representació cinematogràfica amb la qual cada època, cànon 
i autors, s'han fet càrrec dels seus cadàvers.

El motiu del cadàver i el seu tractament cinematogràfic mereix, a més, 
una atenció especial en les cinematografies de països en èpoques de 
guerra o dictadura (o en la transició de les mateixes), ja que a través 
d'aquesta representació tan sensible es pot revisar el tractament 
concret dels cadàvers reals de la Història, alhora que l'imaginari 
folklòric heretat i la seva particular reconfiguració social.

A partir d'aquests postulats desitgem plantejar-nos interrogants com els 
següents: existeixen patrons comuns d'expressió fílmica del cadàver? La 
figuració dels cadàvers a 'La Soga' o 'Pero...¿Quién mató a Harry?' de 
Hitchcock és paradigmàticament oposada a la de 'Tres cantos para Lenin' 
de Dziga Vertov, per exemple? Com cada cànon o moviment cinematogràfic 
ha assumit aquest motiu? Hi ha un classicisme i una modernitat en el 
tractament cinematogràfic dels cadàvers? Hi ha una poètica fílmica 
específica per als cossos caiguts en les guerres i les dictadures? Hi ha 
una relació directa entre els cadàvers més populars de la història i 
l'imaginari cinematogràfic que els succeeix? Els cadàvers de Kennedy, 
Lenin, Evita Perón, Aldo Moro, Franco, el Che Guevara o Laura Palmer són 
propulsors de tractaments cinematogràfics significatius i particulars?

Aquells interessats poden enviar propostes de 500 paraules a 
(comparativecinema /at/ upf.edu) juntament amb dues imatges de partida, una 
llista de cinc fonts bibliogràfiques i una breu biografia de 100 
paraules. Data límit: 10 d'abril de 2018.

---------------
The COMMLIST
---------------
This mailing list is a free service offered by Nico Carpentier. Please
use it responsibly and wisely.
--
To subscribe or unsubscribe, please visit http://commlist.org/
--
Before sending a posting request, please always read the guidelines at
http://commlist.org/
--
To contact the mailing list manager:
Email: (nico.carpentier /at/ vub.ac.be)
URL: http://nicocarpentier.net
---------------